|
> Millorant el nostre sistema elèctric: interconnexió, estalvi energètic i energies renovables
Catalunya necessita apostar per la recerca i la inversió en fonts energètiques renovables, millorar la seva interconnexió elèctrica, dissenyar un traçat òptim per a la línia de molt alta tensió, i realitzar un esforç informatiu que incideixi en l’estalvi energètic dels ciutadans. Aquesta és l’opinió del professor i investigador Oriol Boix, director del Departament d’Enginyeria Elèctrica de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC).
“El sistema elèctric català necessita un reforç important des de fa anys”, assegura Oriol Boix, professor, investigador i director del Departament d’Enginyeria Elèctrica de la UPC, que afegeix: “A mitjà termini la solució és incrementar la capacitat de generació d’energia i la interconnexió elèctrica”. En aquest sentit, les línies d’alta tensió permeten distribuir l’energia generada a les centrals elèctriques, procedent de les diferents fonts primàries -centrals generadores tèrmiques, hidroelèctriques, nuclears, eòliques, solars i mareomotrius-, fins a les subestacions elèctriques de les ciutats, unes instal·lacions on es redueix el voltatge de l’energia elèctrica per tal de poder-la distribuir: “per garantir el transport i la distribució de l’energia elèctrica són necessàries òptimes connexions entre les centrals generadores i les subestacions”, explica el professor Boix, que considera que “les distàncies actuals entre les zones de generació i les de consum energètic exigeixen aquesta interconnexió elèctrica”. Millorar aquesta interconnexió permetria també “impulsar el rendiment, per exemple, dels parcs eòlics, la única font renovable que actualment està prou desenvolupada”.
Davant l’actual situació energètica del nostre país, “cal impulsar l’activitat de recerca i invertir més en fonts energètiques renovables per aconseguir incrementar, en un futur pròxim, el subministrament d’energia d’aquest tipus. De fet, alguns estudis mostren que es podria abastir tota la Península Ibèrica només amb energies renovables, però encara no estan prou desenvolupades i, per això, cal potenciar la recerca, un repte que, sense cap dubte, assumiran els titulats i titulades de la UPC”, explica el professor Boix, que afegeix: “el que afortunadament ja s’està incentivant, amb bons resultats, és la cultura de l’estalvi i l’eficiència en el consum energètic dels ciutadans”.
| La recerca a la UPC |
|
Per tal que les energies renovables, com l’eòlica, puguin ser consumides en el moment que es generin, cal que la seva distribució per la xarxa elèctrica es faci sense detriment de la seguretat i qualitat del subministrament elèctric. Per aquest motiu, és necessari impulsar projectes de recerca orientats a conèixer l’impacte d’aquestes energies renovables a la xarxa elèctrica i establir una metodologia de control del sistema elèctric per tal d’assegurar-ne l‘estabilitat. En aquest sentit, aconseguir un sistema energètic més sostenible només és possible si aquestes energies renovables s’integren al sistema elèctric adequadament. Per aconseguir-ho, és molt important l’estudi de les connexions i del comportament dels nous tipus de centrals, com per exemple les eòliques.
Actualment, el Centre d’Innovació Tecnològica en Convertidors Estàtics i Accionaments (CITCEA) de la UPC està treballant amb fabricants i companyies elèctriques per estudiar la interacció entre les centrals eòliques, en particular, i entre qualsevol tipus de font energètica renovable i l’actual sistema elèctric. Aquest projecte de recerca de la UPC ha permès desenvolupar models matemàtics de les centrals, analitzar com s’integren en un model del sistema elèctric i observar-ne el comportament en determinades situacions mitjançant simulacions. |
| Línies d’alta tensió |
|
Les línies de mitja tensió, M.T. (d’1 kV a 50 kV), són les més freqüents: passen per dins de les ciutats i permeten fer la distribució d’energia d’una línia d’alta tensió a una subestació elèctrica. En canvi, les línies d’alta tensió, A.T. (de 50 kV fins a 300 kV), són les utilitzades com a mitjà de transport d’energia de llarg recorregut, entre ciutats o pobles. Pel que fa a les línies de molt alta tensió, M.A.T. (de 300 kV fins a 800 kV), actuen com a mitjà de transport d’energia de llarg recorregut entre zones de generació i ciutats molt allunyades, com per exemple entre França i Espanya o quan cal transportar molta potència a distàncies més moderades, com ara entre la central d’Ascó i l’entorn de l’àrea de Barcelona. Finalment, existeixen línies d’ultra alta tensió, U.A.T., (a partir de 800 kV) que permeten el transport d’energia entre dues zones molt més allunyades.
|
“La instal·lació de la línia de molt alta tensió a Catalunya ha provocat un fort rebuig social motivat, d’una banda, per la preocupació pel seu impacte paisatgístic i estètic a l’entorn i, de l’altra, pel temor a la possible influència dels seus camps elèctrics i magnètics sobre la salut de la població”, explica Boix, que afegeix: “els diferents estudis mèdics i epidemiològics que s’han realitzat els darrers anys no han aportat resultats clars sobre els danys que els camps electromagnètics de les línies d’alta tensió puguin causar sobre la salut humana; aquest desconeixement pot generar confusió entre la població”.
Sovint aquest clima de desconfiança “dificulta la tasca informativa de les administracions públiques: cal que la població prengui consciència dels possibles problemes de subministrament elèctric que Catalunya pot experimentar si no es du a terme la interconnexió elèctrica amb França”, afirma el professor Boix, que també adverteix de la necessitat de “realitzar aquesta interconnexió a través de la línia de molt alta tensió aèria i no subterrània – que tindria un impacte ambiental més fort – i d’aconseguir un traçat consensuat amb els municipis afectats”.
Per a més informació, contacteu amb:
|