|
> Tecnologia PKI al servei del nou DNIe
Les prestacions que ofereix el nou DNI electrònic són possibles gràcies a la Tecnologia PKI o Infraestructura de Clau Pública, segons explica Marta Cruellas, professora del Departament d’Arquitectura de Computadors de la Universitat Politècnica de Catalunya, i Albert Obiols, responsable de l’Àrea de Sistemes d’Informació i Gestió del Laboratori de Càlcul de la Facultat d’Informàtica de Barcelona (FIB).
Assegurar que el ciutadà o ciutadana que realitza un tràmit electrònic sigui qui diu que és (autenticació), tenir la certesa que la informació que es transmet no ha estat alterada (integritat) i garantir l’autoria de la informació intercanviada (imputabilitat) són prestacions que el nou DNIe ofereix mitjançant l’ús de la tecnologia PKI o infraestructura de clau pública. “Es tracta d’un sistema criptogràfic basat en l’ús de dos codis numèrics o claus relacionades, una de pública i una de privada, que permet signar qualsevol document amb una clau que només coneix el titular, la privada, i que aquesta signatura pugui ser validada utilitzant la clau pública associada, que pot ser coneguda per tothom. Amb això es pot garantir la seguretat d’un gran nombre de transaccions realitzades a través d’Internet”, explica la professora Marta Cruellas.
| La signatura electrònica |
| Una signatura electrònica és el resultat de calcular el resum de la informació que es vol signar i xifrar-lo mitjançant una clau privada, com la que incorpora el xip del DNIe.
Per realitzar un tràmit que requereix signatura electrònica, s’envia a l’entitat destinatària un missatge que conté: el document corresponent al tràmit; la signatura electrònica -resultat de resumir el document i xifrar-lo amb la clau privada- i les dades per validar-la, és a dir, la nostra clau pública.
L’entitat receptora ha de validar la signatura electrònica. Per fer-ho, d’una banda, la desxifra emprant la clau pública, continguda en el certificat electrònic, i obté el resum del document; de l’altra, calcula també el resum del document tramès. Posteriorment, compara ambdós resultats. Si els resums obtinguts coincideixen, l’entitat receptora té la certesa que el missatge no ha estat modificat (és integre). A més, també comprova la validesa del certificat electrònic (que no estigui caducat ni revocat). |
Quan calgui identificar-se a través d’Internet davant d’un organisme públic o entitat privada, el DNIe fa ús del certificat electrònic d’autenticació inclòs al xip: “l’entitat pot verificar que el certificat no ha estat revocat, és a dir, que no està anul·lat, consultant la informació que ofereix l’entitat de certificació”, explica Albert Obiols. En el cas dels tràmits o gestions electròniques que requereixen signatura electrònica, com per exemple empadronar-se electrònicament, sol·licitar una beca, etc., l’organisme públic o entitat privada proporciona el formulari del tràmit, que cal emplenar i signar electrònicament fent ús de la clau privada (el xip del DNIe fa ús de la clau de signatura electrònica). Cal tenir en compte que aquesta clau privada mai abandona la targeta del DNIe i, malgrat les operacions de desxifratge, no hi ha cap risc raonable que es pugui obtenir, atès que “la relació que s’estableix entre les dues claus en el procés de la seva generació té una propietat important: encara que es conegui la clau pública és informàticament molt difícil deduir la clau privada relacionada”, explica la professora Cruellas.
El PIN del DNIe
Quan s’obtingui el nou DNIe, també es rebrà una contrasenya personal (PIN) que garanteix el control d’accés a la informació que conté el xip i que és necessària en el moment de fer ús de les claus privades. Així, el PIN esdevé una garantia d’accés: “protegeix les claus privades i permet activar-les en els tràmits i gestions que necessiten signatura electrònica”, afegeix Albert Obiols.
Si es produís un robatori de la targeta del DNIe, resultaria inservible si no es coneix el PIN. A més, com en el cas dels mòbils, si es tecleja successivament tres cops un PIN erroni, queda bloquejat. En aquest cas, per poder-lo desbloquejar, caldrà anar a un Punt d’Actualització del DNIe (PAD) que, mitjançant un lector, compararà la impressió dactilar amb el patró d’impressió dactilar emmagatzemat al xip del DNIe, que actuarà com a PUK o codi de desbloqueig.
Per a més informació, contacteu amb:
Marta Cruellas
Departament d’Arquitectura de Computadors
martac@ac.upc.edu
Marta Cruellas és enginyera informàtica per la Facultat d’Informàtica de Barcelona (FIB) de la UPC. Actualment és cap de projectes de l’àrea d’Assessorament i Recerca de l’Agència Catalana de Certificació (CATCert) i imparteix docència de l’assignatura Seguretat en Sistemes Informàtics a la FIB com a professora associada adscrita al Departament d’Arquitectura de Computadors.
Albert Obiols és enginyer informàtic per la Facultat d’Informàtica de Barcelona (FIB) de la UPC. Actualment és responsable de l’Àrea de Sistemes d’Informació i Gestió (ASIG) del Laboratori de Càlcul de la FIB i col·labora en nombrosos projectes amb altres institucions i empreses.
|