Inici
>
General > FANG TÒXIC I CORROSIU. ESPINES DE PEIX, POSSIBLE SOLUCIÓ?
FANG TÒXIC I CORROSIU. ESPINES DE PEIX, POSSIBLE SOLUCIÓ?
|
| ÉS NOTÍCIA |
|
> Reciclar, una llauna?
Cada persona consumeix prop de 100 llaunes d’alumini cada any, que generen 14 quilos de residus d’aquest tipus d’envasos i que poden trigar 400 anys a degradar-se.
Per fabricar una llauna de refresc es necessita bauxita, un mineral d’aspecte vermellós que un cop tractat industrialment es transforma en alumini. Durant aquest procés industrial també es genera un residu, un fang vermell, tòxic i corrosiu, que fa unes setmanes va provocar l’alarma a Hongria.
Una altra forma d’obtenir l’alumini és mitjançant el reciclatge, ja que es pot reutilitzar indefinidament. Està present a moltíssims productes i aplicacions de la nostra vida quotidiana: el sector de l’alimentació, per exemple, l’utilitza perquè és higiènic, no és tòxic i no afecta el gust dels productes. I per això és indispensable per als envasos en Tetrabric, les tapes dels iogurts, les llaunes de refresc, etc. També la medicina l’utilitza en equipament mèdic i per al tractament de l’aigua dels hospitals; o bé el sector aeronàutic i automobilístic per a construir avions i vehicles, aprofitant-ne la resistència i lleugeresa. |
|
| ANÀLISI UPC |
|
> Fang tòxic i corrosiu?
Una marea de fang vermell, tòxic i corrosiu ha provocat la catàstrofe química més greu d’Hongria. La causa del vessament va ser el trencament del dipòsit de residus d’una fàbrica d’alumini.
La substància vessada, coneguda com a llot vermell, és un residu format principalment per hidròxid de ferro, molt tòxic i corrosiu, que es genera en la producció de l’alumini. Com és el procés de fabricació? I com es genera aquest llot? Ens dóna les respostes Josep Maria Casas, professor i investigador del Departament d’Enginyeria Minera i Recursos Naturals de la Politècnica.
Vídeo Anàlisi
|
|
| INNOVEM |
|
> Espines de peix, possible solució?
La filtració d’aquest llot tòxic al subsòl i la contaminació dels rius esdevé també una oportunitat per investigar en noves barreres.
Fa uns anys, investigadors dels Estats Units van realitzar alguns treballs de camp aplicant fosfats de calci en aigües subterrànies contaminades. Arran d’aquests experiments, investigadors de la Politècnica han analitzat com actuen els fosfats de calci per retenir, a través d’unes barreres, els metalls contaminants infiltrats en el subsòl. Josep Oliva, professor i investigador del Departament d’Enginyeria Minera i Recursos Naturals de la UPC, ens explica com les espines de peix – fosfats de calci - poden ser la base d’aquest material, i també una possible solució per als residus de la indústria de les conserves.
Vídeo Innovem
|
|
sandra.asensio General Enclau 28
Thanx for post.
Que la majoria de persona no siguin conscients de el dany que fem quan no recriclamos. realment una pena.