Inici > General > LA QUALITAT I LA SEGURETAT ALIMENTÀRIA

LA QUALITAT I LA SEGURETAT ALIMENTÀRIA

Ves a comentaris Comenta
ES NOTÍCIA
> Nous reptes per al sector agroalimentari català
L’aparició de la grip aviària a països del sud-est asiàtic, l’arribada del virus a les portes d’Europa i els darrers casos d’intoxicacions alimentàries al nostre país posen de manifest l’especial sensibilitat del sector agroalimentari davant de qualsevol esdeveniment que qüestioni la qualitat i seguretat dels seus productes. Paral·lelament, el consumidor, cada cop més informat, ha assumit un paper clau en la consolidació de la demanda d’una producció de qualitat i amb denominació d’origen.
L’impacte social provocat pel virus de la grip aviària ha ocasionat un descens en el consum de carn de pollastre, malgrat les garanties de seguretat aportades per les administracions públiques i els productors d’aviram, que han d’assumir importants pèrdues econòmiques. Això ha tingut una especial incidència a Catalunya, que és el primer productor ramader de l’Estat i genera un terç de la producció total d’aviram.
El procés d’industrialització i innovació que en els darrers anys ha dut a terme el sector agroalimentari esdevé la millor garantia per a un consumidor cada cop més informat i interessat per la millora dels processos de producció, transformació i distribució, per la incorporació de criteris sostenibles i també pel consum de nous productes diferenciats i autòctons.
Consumidors més informats
El 90% de les al·lèrgies són provocades per una dotzena d’ingredients. A partir d’ara, hauran de figurar a l’etiqueta.

Cada cop estem més preocupats pels aliments que mengem, pel que contenen i pels seus possibles efectes sobre la salut. Precisament en aquest àmbit de la seguretat alimentària, ha entrat en vigor recentment la norma comunitària que estableix que els aliments han d’incloure a l’etiqueta tots els ingredients que incorporen, inclosos els al·lergògens. Amb aquesta mesura, les persones que pateixen una al·lèrgia a algun tipus d’aliment podran saber si el producte presenta algun ingredient al·lergògen, com ara el gluten, els fruits secs com les nous o ametlles, la llet i els seus derivats, els crustacis o el peix.
Aquesta informació als mitjans de comunicació:
ANÀLISI UPC
> “Cal potenciar els productes de qualitat autòctons”
L’actual professionalització i tecnificació del sector agrícola i ramader permet treballar en els nous reptes de futur: la recerca, la conservació dels nostres productes autòctons i la modificació de la imatge que el consumidor té del sector. És l’opinió de Lorenzo Álvarez, professor i investigador del Departament d’Enginyeria Agroalimentària i Biotecnologia de la Universitat Politècnica de Catalunya.
El sector ramader català compleix des de fa temps una estricta normativa de traçabilitat que permet oferir al consumidor la total garantia de qualitat i seguretat alimentària i, alhora, assegura que cap animal arribi a la nostra taula si no està perfectament identificat i acompanyat de la documentació corresponent, segons explica el professor Lorenzo Álvarez. Aquest registre permet conèixer tot el que ha passat al llarg de la cadena alimentària i, en cas necessari, identificar i eliminar ràpidament qualsevol producte insegur per al consumidor.
Traçabilitat: de la granja a la taula

La traçabilitat, també anomenada rastreig, es defineix com el conjunt d’accions, mesures i procediments tècnics d’organització i documentació que han de permetre identificar i registrar tots els aliments des del seu origen fins al final de la cadena de comercialització, passant per totes les etapes de producció, transformació i distribució. Des de l’1 de gener de 2005, la UE obliga a les empreses agroalimentàries a incorporar aquesta capacitat de ‘seguir la traça’, és a dir, reproduir l’historial d’un producte, el camí complet que recorre des de la granja a la taula.
Segons el professor Álvarez, la traçabilitat “està totalment aconseguida a tot Europa” i permetria reaccionar ràpidament davant de la possible aparició de la grip aviària al nostre país. A més, “cal tenir en compte que les actuals explotacions europees són granges totalment tancades, on és molt difícil l’entrada del virus de la grip aviària, i en el cas que fos capaç d’entrar es detectaria ràpidament”, afegeix. Tal i com s’ha anant informant durant els darrers mesos, les condicions de la cria d’aviram a bona part dels països asiàtics es caracteritza per un contacte directe entre criadors i animals: “es conviu amb els animals, que no estan identificats ni controlats”. La manca d’aquests estàndards de seguretat evidencia que “combatre i controlar la grip aviària en aquests països exigeix fonamentalment recursos econòmics”.

El professor Lorenzo Álvarez i la professora Esther Sánchez-Bell també treballen en l’estudi genètic de la trepadella autòctona.
Pel que fa a Catalunya, la recerca i promoció de productes de qualitat autòctons es consolida com un dels reptes de futur del sector agroalimentari. Així, des del Departament d’Enginyeria Agroalimentària i Biotecnologia, el professor Lorenzo Álvarez lidera un projecte de traçabilitat de la raça Prat de pollastre mitjançant l’estudi de l’ADN i la seva recuperació com a raça autòctona, amb la col·laboració de l’Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries (IRTA) i el suport econòmic de l’Ajuntament del Prat. Aquest projecte de recerca pretén aconseguir “‘el passaport genètic’ de la raça avícola Prat, que permetrà millorar-ne la traçabilitat i la garantia d’origen geogràfic mitjançant la lectura de l’ADN: es podrà conèixer en qualsevol moment de la cadena alimentària si l’origen de la carn és d’una granja sanitàriament reconeguda d’aquí”. Durant els propers mesos, s’analitzarà l’ADN de pollastres de diferents granges de la zona, per tal de confirmar la hipòtesi que l’ADN de la raça Prat és el mateix en tots els casos: “aquest ADN ens ha d’oferir una ‘imatge’ molt diferent de la que donaria l’ADN d’altres pollastres”. En el cas d’aconseguir aquesta identificació racial, es podrà caracteritzar i seguir treballant per poder-ne discriminar l’origen. Així doncs, aquest estudi genètic de l’ADN “esdevé un punt més de la traçabilitat: ens permetria també garantir que el pollastre és d’aquí i no d’altres zones productores de fora de Catalunya”, segons explica el professor Álvarez.
L’any 1987, la Generalitat de Catalunya va determinar com a regió productora de la raça de pollastre Prat els termes municipals del Prat de Llobregat, Castelldefels, Cornellà de Llobregat, Gavà, Sant Boi de Llobregat, Sant Climent de Llobregat, Sant Feliu de Llobregat, Viladecans i Santa Coloma de Cervelló. A més, la raça Prat disposa del segell europeu d’Indicació Geogràfica Protegida, atorgat per la Unió Europea als aliments de més qualitat del continent. En aquest sentit, “aquest tipus de projecte permet a la Universitat jugar un paper important en l’impuls de productes de qualitat autòctons”, afegeix el professor Álvarez.
Per a més informació, contacteu amb:
Lorenzo Álvarez
Departament d’Enginyeria Agroalimentària i Biotecnologia
lorenzo.alvarez@upc.edu
Lorenzo Álvarez és professor de l’Escola Universitària d’Enginyeria Tècnica Agrícola de Barcelona. Ha estat director del Centre de Produccions Ramaderes (1991-1994) i director del Laboratori de Sanitat Animal de la Generalitat de Catalunya (1995-2000). Com a investigador, actualment lidera el projecte de recuperació de races autòctones (ovella chamarita riojana i raça Prat) i de traçabilitat mitjançant l’estudi de l’ADN.
Si voleu aprofundir en aquest tema, consulteu l’entrevista amb Josep Garcia, Judith Crespiera i Marc Pallarès, investigadors del Centre de Recerca en Seguretat i Control Alimentari (CRESCA) de la UPC.
ESTUDIS UPC
> Els estudis d’Enginyeria Tècnica Agrícola de la UPC
Els enginyers i enginyeres tècnics agrícoles són professionals amb una clara vocació per la producció i transformació d’aliments i el respecte al medi ambient, àmbits de treball que requereixen una formació multidisciplinària, transversal i pràctica.
La Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) imparteix estudis de primer cicle en l’àmbit de l’Enginyeria Agrícola a l’Escola Universitària d’Enginyeria Tècnica Agrícola de Barcelona (EUETAB/ESAB), centre adscrit de la UPC, que recentment s’ha traslladat del carrer Urgell al Campus del Baix Llobregat, a Castelldefels. L’Escola imparteix la titulació d’Enginyeria Tècnica Agrícola en les especialitats següents: Explotacions Agropecuàries, Hortofructicultura i Jardineria i Indústries Agràries i Alimentàries; a més, ofereix dos diplomes d’especialització: Jardineria i Paisatgisme i Viticultura i Enologia.
A l’Enginyeria Tècnica Agrícola, especialitat en Explotacions Agropecuàries, l’estudiantat aprèn els coneixements necessaris per gestionar empreses ramaderes i/o agrícoles, dissenyar les instal·lacions, planificar i controlar les seves produccions, controlar la qualitat en la fabricació de pinsos i gestionar i tractar els residus de les explotacions, entre d’altres.
Pel que fa a l’especialitat d’Hortofructicultura i Jardineria, la formació que rep l’estudiantat està orientada a la gestió d’explotacions i empreses hortofructícoles, l’assessorament fitosanitari i nutricional, l’elaboració d’estudis ambientals o bé la direcció i execució de projectes d’explotacions agrícoles i de jardineria.
Finalment, a l’especialitat d’Indústries Agràries i Alimentàries, les futures enginyeres i enginyers tècnics agrícoles reben la formació necessària per exercir la seva activitat professional en l’àmbit de la transformació i processament d’aliments: processos de conservació, sistemes de refrigeració, higiene dels envasats, transport, controls de qualitat, etc. Aquesta darrera titulació participa en el Pla pilot d’adaptació de titulacions de les universitats catalanes a l’Espai Europeu d’Educació Superior del Departament d’Universitat, Recerca i Societat de la Informació (DURSI) de la Generalitat de Catalunya.
Un obrador, una unitat d’anàlisi, una formatgeria
o una planta de transformació d’aliments són alguns
dels equipaments que garanteixen la formació
pràctica de l’estudiantat
Les especialitats d’Enginyeria Tècnica Agrícola inclouen dins el pla d’estudis, com a assignatura obligatòria, les pràctiques en empreses. Els convenis de cooperació educativa completen aquest contacte directe amb el sector professional i garanteixen un elevat índex d’inserció laboral dels titulats i titulades, que abans d’incorporar-se al mercat laboral també tenen l’oportunitat de participar en diferents programes de mobilitat a la Unió Europea – programa Sòcrates Erasmus – o a altres universitats de la resta d’Espanya – programa Sicue Sèneca -. A més, un bon nombre d’estudiants i estudiantes participen en projectes de cooperació internacional.
Al seu nou edifici, l’Escola disposa de trenta-quatre laboratoris, quatre sales d’estudi i diverses aules d’informàtica, una unitat d’anàlisi, una planta pilot d’indústries i una planta de transformació d’aliments, entre d’altres equipaments. A més, el Centre continua disposant de les instal·lacions de Torre Marimon, a Caldes de Montbui, on des de fa anys es duen a terme activitats de docència i recerca. En aquesta finca, l’estudiantat realitza pràctiques als diferents laboratoris i accedeix al vessant més pràctic dels seus estudis a través de nombrosos equipaments, com ara una estació agroclimàtica, un celler, un obrador de productes carnis, una formatgeria i les instal·lacions per a producció de les espècies ramaderes (vaquí, oví, porcí i aviram).
L’estudiantat que finalitza els estudis d’Enginyeria Tècnica Agrícola pot accedir al segon cicle de les titulacions següents: Ciència i Tecnologia dels Aliments, Enginyeria Agronòmica, Enginyeria de Forests i Graduat Superior en Paisatgisme (UPC). D’altra banda, està previst que l’Escola imparteixi un màster en el marc de l’Espai Europeu d’Educació Superior el proper curs acadèmic.
Més informació sobre els centres docents de la UPC on s’imparteixen aquests estudis:

admin General

  1. nettoyer registre
    desembre 26th, 2009 at 13:35 | #1
    Reply | Quote

    nice article. Thanks

  1. Encara no hi ha Referències.