L’increment constant del preu del petroli, la necessitat de reduir les emissions de CO2 i el difícil escenari energètic del nostre país, amb la insuficiència de recursos fòssils i hidràulics i la conseqüent dependència exterior per obtenir els subministraments energètics, fan palesa la necessitat de diversificar les futures fonts d’energia. Tot i que Europa no ha definit una estratègia comunitària a favor de l’energia de l’àtom, països com Finlàndia, França o Gran Bretanya han decidit impulsar plans pronuclears per garantir la seva autonomia energètica.

Actualment, funcionen al món 441 reactors nuclears que generen el 20% de l’electricitat mundial. El record de l’accident nuclear de Txernòbil – aquests dies s’ha commemorat el vigèsim aniversari de la catàstrofe – continua generant desconfiança en l’àmbit de la seguretat i la gestió dels residus radioactius. I és que les centrals nuclears són objecte d’una gran controvèrsia entre detractors i defensors d’una font energètica que a Catalunya proporciona més del 50% de l’electricitat que consumim. D’altra banda, el debat sobre el futur energètic coincideix amb el tancament de la primera planta nuclear a Espanya – la central de Zorita a Guadalajara – i la celebració de la primera manifestació contra el canvi climàtic al nostre país en el marc del Dia de la Terra, que ha servit per reclamar l’ús racional dels recursos i l’impuls de les energies renovables.

Aquesta informació als mitjans de comunicació:

• España se aleja más de Kioto con un fuerte aumento de la emisión de CO2.
  El País
  
• El Govern no farà més nuclears malgrat les pressions de la indústria.
  El Periódico de Catalunya

Seguretat a ultrança

La seguretat nuclear és el conjunt de normes i pràctiques que s’utilitzen per dissenyar, construir i explotar instal·lacions nuclears sense cap risc. Amb el principi de seguretat a ultrança es poden preveure les fallades que es podrien produir i incorporar mesures que n’anul·lin o minimitzin les conseqüències.

“A la central de Txernòbil es van desactivar sistemes de seguretat i es van vulnerar els procediments de seguretat que tenen totes les centrals nuclears; per això es diu que a Europa no hauria pogut passar un accident com aquest”, explica Carme Pretel. Les centrals nuclears es construeixen d’acord amb el principi de seguretat a ultrança, un sistema que estableix mesures esglaonades de seguretat, de manera que si una no funciona queden les següents per evitar danys. Aquestes mesures, que impedeixen la fuita de residus radioactius (confinament) són els sistemes de seguretat, les proteccions, els procediments d’operació en situació d’emergència i les barreres de seguretat. Aquestes darreres són barreres físiques interposades entre el producte radioactiu i la població: “Les beines del combustible, uns tubs cilíndrics que envolten l’òxid d’urani; el circuit primari, format pel reactor d’acer amb 20 cm o 25 cm de gruix; i l’edifici de contenció de més de 3 m de gruix i recobert d’acer per assegurar-ne l’hermeticitat”, explica el professor Francesc Reventós. “Perquè la radioactivitat arribi a la població, a més de fallar els sistemes, les proteccions i els procediments, hauria de salvar aquestes tres barreres”, afegeix. La central nuclear de Txernòbil tenia un disseny totalment diferent de les centrals nuclears europees i no disposava del model de seguretat a ultrança i tampoc de la darrera barrera de seguretat, l’edifici de contenció.

El professor Lluís Batet i la professora Carme Pretel

En l’àmbit de l’enginyeria de seguretat nuclear, el Departament de Física i Enginyeria Nuclear de la UPC participa en la simulació d’esdeveniments que puguin constituir una amenaça per a aquestes barreres de seguretat i en l’establiment de protocols d’actuació: “treballem amb hipòtesis, provoquem un mal funcionament i simulem com es comportaria la planta nuclear mitjançant estudis de probabilitat i risc”, explica Lluís Batet. Aquesta simulació d’escenaris es fa a través d’un programa de càlcul que permet desenvolupar models de plantes nuclears i estudiar-ne el comportament en diferents supòsits que s’han produït o es podrien produir: “aquesta tasca d’enginyeria l’estem realitzant amb les plantes d’Ascó i Vandellós”, afegeix Batet.

Com es genera l’energia nuclear per fissió?

Una central nuclear és una instal·lació que aprofita la calor que s’origina durant el procés de fissió o trencament de l’àtom d’urani 235 per produir vapor d’aigua a alta temperatura. Aquest vapor acciona una turbina que genera l’energia elèctrica. La diferència essencial amb les centrals tèrmiques convencionals és la font de calor utilitzada per a la generació de vapor. Així, a les centrals nuclears com Ascó i Vandellòs II, aquesta font de calor és la fissió dels àtoms d’urani 235 continguts en el combustible del reactor, mentre que a les centrals tèrmiques convencionals, la calor s’obté per mitjà de la combustió de petroli, carbó o gas en una caldera.

A més de la tasca que duu a terme el Departament de Física i Enginyeria Nuclear de la UPC en l’àmbit de l’energia nuclear, cal tenir en compte que a la UPC altres departaments i grups de recerca impulsen diferents projectes pel que fa a la investigació de noves fonts energètiques renovables.

Per a més informació, contacteu amb:

Departament de Física i Enginyeria Nuclear
http://www.fen.upc.edu/

Si voleu aprofundir en aquest tema, consulteu l’entrevista amb Carme Pretel, Francesc Reventós i Lluís Batet, professors del Departament de Física i Enginyeria Nuclear de la UPC.

L’Escola Tècnica Superior d’Enginyeria Industrial de Barcelona (ETSEIB) imparteix la carrera d’Enginyeria Industrial des de la seva fundació, l’any 1851, a la qual s’han afegit altres estudis que també s’imparteixen actualment a l’Escola com els d’Enginyeria Química i titulacions de segon cicle d’Enginyeria d’Organització Industrial i d’Enginyeria de Materials, i els títols propis de Graduat Superior en Disseny i Graduat Superior en Enginyeria Logística, que el curs 2006-07 s’oferirà com a Màster oficial en Logística, Transport i Mobilitat. Els estudis d’Enginyeria Industrial tenen una durada de cinc cursos acadèmics i proporcionen una sòlida base científica i una visió general de les tecnologies industrials aplicades.

El estudis d’Enginyeria Industrial inclouen nombroses assignatures optatives que faciliten l’adequació a les necessitats del món professional

Durant els tres primers cursos acadèmics, l’estudiantat cursa assignatures de caire tecnocientífic, com ara àlgebra, càlcul, física, química, informàtica, mecànica o termodinàmica, i matèries tecnològiques bàsiques enfocades al càlcul i disseny de màquines, mecanismes i instal·lacions, i al control de sistemes i aplicacions. Els darrers dos cursos acadèmics, l’estudiantat aprofundeix en diferents àrees específiques escollint blocs d’assignatures optatives, anomenades intensificacions, que permeten als futurs i futures professionals treballar en sectors i àmbits molt diversos. Les intensificacions, formades per set assignatures optatives, permeten obtenir, a més del títol oficial, un diploma emès per l’ETSEIB.

L’estructura flexible d’aquests estudis garanteix que l’estudiantat pugui formar-se en molts àmbits específics com ara automàtica, disseny de producte i sistemes, electrònica, electrotècnia, estructures i construccions industrials, fabricació, fluidotècnia, gestió, materials, mecànica, medi ambient, energia nuclear, química, termoenergètica o transports i vehicles.

Els enginyers i enginyeres industrials són professionals amb una extraordinària capacitat per a la innovació, que desenvolupen projectes de qualsevol branca de l’enginyeria a tots els sectors industrials. Els coneixements i habilitats adquirits durant la carrera proporcionen als titulats i titulades una gran capacitat d’adaptació i de resolució de problemes en àmbits com el disseny de productes i processos, la gestió de la producció, l’organització industrial, la gestió de la qualitat, el lideratge de projectes i grups interdisciplinaris o bé la recerca en sectors professionals com la indústria química, mecànica, electrònica, d’automoció, farmacèutica, informàtica, logística, energètica, etc.

L’ETSEIB aposta per la projecció internacional i té establerts diferents convenis i acords amb universitats i altres institucions de diferents països que permeten a l’estudiantat realitzar una estada en una institució estrangera per fer el projecte final de carrera, cursar un programa de doble titulació, el curs complet o bé realitzar pràctiques en empreses estrangeres. D’altra banda, cal destacar l’activitat cultural i esportiva de les diferents associacions de l’Escola, així com les nombroses activitats adreçades a facilitar el contacte entre els futurs titulats i titulades i el món professional, per exemple el Fòrum d’Enginyers, en què participen més d’un centenar d’empreses.

Més informació sobre els centres docents de la UPC on s’imparteixen aquests estudis:

• Escola Tècnica Superior d’Enginyeria Industrial de Barcelona (ETSEIB)
• Escola Tècnica Superior d’Enginyeries Industrial i Aeronàutica de Terrassa (ETSEIAT)