Inici
>
General > METRO SENSE CONDUCTOR A 60 METRES DE PROFUNDITAT?
METRO SENSE CONDUCTOR A 60 METRES DE PROFUNDITAT?
|
| ÉS NOTÍCIA |
|
> Propera parada: línia 9
Del Besòs al Llobregat. 52 estacions. Gairebé 50 km de línia de metro soterrada. 130 milions de passatgers a l’any. 6.500 milions d’euros de pressupost de construcció. L’L9 comença a funcionar.
La línia 9, amb 47,8 km, serà la línia de metro soterrada més llarga d’Europa. Es construeix en la major part del seu recorregut amb tuneladores i materials de construcció d’última generació, i amb un elevat nombre de mesures i estudis de seguretat a l’obra. Una xarxa sense fil de banda ampla permet la transmissió de dades entre un centre de control i els combois, totalment automàtics. La profunditat i les característiques del subsòl que travessa i l’encreuament amb la resta de línies de metro condiciona també la construcció de les estacions.
|
|
| ANÀLISI UPC |
|
> Metro sense conductor?
Un dels aspectes més innovadors que incorpora l’L9 és el sistema de conducció automàtica, que servirà per millorar el servei. Però, com funciona?
La UPC i l’empresa SIEMENS han constituït el Centre Tecnològic per a la Conducció Automàtica de Metros (CETECAM), encarregat de dissenyar un simulador que analitza el comportament dels trens automàtics. Les simulacions permeten estudiar la manera de programar la freqüència de pas dels metros en funció de l’hora i el dia de la setmana; reduir el consum energètic; sincronitzar el temps entre les parades i arrencades del metro; o bé gestionar incidències tècniques, tal i com ens explica David Huguet, responsable d’Innovació, divisió Mobility, de Siemens i Antoni Guasch, investigador del Departament d’Enginyeria de Sistemes, Automàtica i Informàtica Industrial de la Politècnica.
Vídeo Anàlisi
|
|
| INNOVEM |
|
> Inventant el futur?
Espanya és actualment un dels països amb més kilòmetres de túnel en construcció. La línia 9, més enllà de ser una gran infraestructura de transport, és un oportunitat per aprendre sobre el terreny i innovar en l’àmbit de l’enginyeria civil.
Dissenyar i construir una obra com l’L9, amb túnels a 60 metres de profunditat, requereix conèixer i estudiar el comportament del terreny i analitzar aspectes geotècnics, hidrològics i estructurals, tal i com ens explica Antonio Marí, investigador del Departament d’Enginyeria de la Construcció.
Vídeo Innovem
|
|
sandra.asensio General Enclau 22
Thanks for all information
Es interessant i esta prou ben explicat. Però hem queda un dubte, no es desaprofita molt d’espai fent un tunel de grans dimensions perque inclogui l’estacio? Ho dic pels km de tunel que no hi ha estacio (la majoria).