La millora de les infraestructures viàries, les campanyes de sensibilització, el permís de conduir per punts o bé els controls de velocitat són alguns dels factors que han incidit en la disminució dels accidents mortals.

En el cas dels controls de velocitat, la idoneïtat dels sistemes de radar genera constantment grans controvèrsies: preventius o recaptatoris? Més enllà d’aquest debat: què hi ha darrera d’aquests dispositius?

Els radars de trànsit emeten una ona electromagnètica que impacta contra el vehicle, l’ona rebota i retorna de nou al radar amb una freqüència lleugerament diferent a l’emesa. Aquesta diferència de freqüència és provocada per l’anomenat efecte Doppler i és el principi bàsic en què es fonamenta el funcionament dels radars de trànsit, tal i com ens explica el professor i investigador del Departament de Teoria del Senyal i Comunicacions, Joan O'Callaghan.

Un radar d’obertura sintètica o SAR (Synthetic Aperture Radar) és un sistema de radar que permet obtenir imatges d’alta resolució, fins i tot a una distància inferior al mig metre. S’utilitza per detectar vessaments incontrolats al mar, identificar vaixells il·legals, monitoritzar cultius, generar mapes topogràfics, controlar la subsidència urbana o els moviments de glaceres, entre altres aplicacions. Els SAR s’instal·len en una plataforma mòbil: el SAR orbital utilitza un satèl·lit, el SAR aerotransportat, un avió i el SAR terrestre, una plataforma que es mou sobre uns carrils.

“La UPC treballa en l’àmbit dels radars SAR des de l’any 1993, coincidint amb el llançament del primer satèl·lit SAR europeu: l'ERS-1”, explica Jordi Joan Mallorquí, professor i investigador del Departament de Teoria del Senyal i Comunicacions. “Inicialment la seva activitat s’orientava a generar mapes topogràfics, mitjançant tècniques interferomètriques, que permetien determinar el relleu a partir de la informació obtinguda en combinar dues imatges preses des de dos punts de vista diferents”, afegeix. Posteriorment, la UPC va ampliar la seva activitat de recerca en aquest camp amb el desenvolupament de sistemes SAR, especialment terrestres i biestàtics, i el processament de les dades obtingudes. Una de les aplicacions més sorprenents, en la qual la Universitat té una gran activitat, és la coneguda com interferometria diferencial: “es tracta de monitoritzar, per exemple, una ciutat durant un període de temps llarg i adquirir imatges a intervals regulars. A partir de les dades obtingudes, es poden detectar i mesurar amb molta precisió les deformacions que s’han produït, per exemple, per la construcció de túnels  o per la baixada del nivell freàtic deguda a un excés d’extracció d’aigua. En funció de la freqüència de treball del radar, es poden mesurar deformacions de l’ordre de mil·límetres, utilitzant un sensor que està a més de 800 km. Aquest projecte ha permès obtenir els mapes de deformació, i la seva evolució temporal, de ciutats com Barcelona, París, Múrcia o Sallent”, explica Mallorquí.