|
> Seguretat òptica: l’ull i la llum, font i mitjà de transport d’informació
La necessitat per part d’organismes públics i empreses d’incorporar o millorar mecanismes complexos de seguretat ha motivat, per exemple, la recerca de nous sistemes d’identificació personal. Recentment, les professores i investigadores María Sagrario Millán i Elisabet Pérez, de l’Escola Universitària d’Òptica i Optometria (EUOOT) de la Universitat Politècnica de Catalunya, han desenvolupat un nou sistema basat en la verificació simultània d’un conjunt de senyals, alguns de biomètrics com la retina que són altament fiables.
“Sabíem que la distribució de les venes i artèries de la retina de l’ull és molt estable al llarg de la vida i impossible de manipular. Quan vam disposar d’un instrument oftalmològic per captar les imatges de la retina, el retinògraf, i obtenir el mapa del fons de l’ull -exclusiu de cada persona-, vam dissenyar un sistema que permetés reconèixer de forma automàtica aquesta informació de l’ull mitjançant un processador optoelectrònic per verificar, així, la identitat de l’individu”, explica la professora María Sagrario Millán.
El processador optoelectrònic
|
| Dispositiu que permet processar informació a alta velocitat mitjançant la llum que és transportada i redistribuïda a través de lents.
Aquest dispositiu conté una font de llum, elements òptics com ara lents, atenuadors, polaritzadors, elements optoelectrònics com un modulador espacial de llum -que es fa servir per introduir imatges i altres senyals que contenen la informació a processar-, sensors, que converteixen l’energia lluminosa en senyals elèctrics, etc.
|
Aquest sistema de seguretat òptica es basa en el processament d’una sèrie de senyals que són reconeguts per aquest dispositiu i que s’introdueixen dins d’una etiqueta òptica de què disposa el ciutadà. “Hem dissenyat l’etiqueta que conté, d’una banda, els senyals identificatius xifrats de la persona -les imatges de les retines dels dos ulls-, i de l’altra, dos codis aleatoris que actuen com a clau d’accés i que també estan emmagatzemats a la base de dades del processador”, explica la professora Elisabet Pérez.
Per validar la identitat d’una persona, les investigadores han dissenyat aquest processador optoelectrònic “que capta l’etiqueta i descodifica o compara simultàniament, d’una banda, la informació sobre la retina enregistrada a l’etiqueta amb la que mostra directament el ciutadà i, de l’altra, els seus codis aleatoris amb els emmagatzemats a la base de dades del processador, que actuen com a clau, a mode de PIN, per validar el permís d’accés d’aquella persona a un lloc restringit”, explica María Sagrario.
Així doncs, la fiabilitat que aporta aquest sistema permet nombroses aplicacions en determinades situacions: “com per exemple per controlar les entrades i sortides a recintes amb accés restringit”, apunta María Sagrario Millán, que matisa: “l’ús d’aquest dispositiu avançat està indicat per a situacions en què els requisits d’identificació personal són molt elevats. En les activitats diàries de gran part de la població, creiem que n’hi ha prou amb sistemes menys complexos”.
El retinògraf
|
El retinògraf és un instrument mèdic que permet captar una imatge digital molt precisa i acurada de l’estat del fons de l’ull, per tal de diagnosticar malalties que afecten la retina. En aquest cas, les investigadores María Sagrario Millán i Elisabet Pérez han recorregut a una tecnologia amb aplicacions fonamentalment sanitàries per desenvolupar un projecte de seguretat òptica.
|
Si voleu aprofundir en aquest tema, consulteu la següent presentació.
Per a més informació, contacteu amb:
María Sagrario Millán i Elisabet Pérez Cabré
María Sagrario Millán, doctora en Ciències Físiques per la UAB, és professora a l’EUOOT i al programa de doctorat d’Enginyeria Òptica de la UPC. Fa recerca en aplicacions de l’òptica, amb especial èmfasi en el processament de la imatge. Col·labora regularment en l’avaluació de projectes de recerca, la revisió d’articles científics i l’avaluació del Pla Nacional de Disseny i Producció Industrial del Ministeri d’Educació i Ciència. Ha publicat llibres docents, capítols de llibres científics, nombrosos articles en revistes científiques especialitzades de reconegut prestigi internacional i és autora de patents en explotació industrial. És presidenta del Comitè de Tècniques de la Imatge de la Societat Espanyola d’Òptica i responsable del Grup d’Òptica Aplicada i Processament d’Imatge de la UPC.
Elisabet Pérez Cabré, doctora en Ciències Físiques per la UPC, és professora a l’EUOOT i al programa de doctorat d’Enginyeria Òptica d’aquesta Universitat. En l’àmbit de la recerca, ha treballat en el camp del processament òptic i digital d’imatges. Ha realitzat estades de col·laboració a la Universitat de Varsòvia (Polònia) i a la Universitat de Connecticut (Estats Units). Ha estat membre de l’equip investigador de diversos projectes de recerca, i ha publicat llibres docents, articles i capítols de llibres científics. Ha realitzat diverses comunicacions en congressos internacionals i figura com a coinventora d’algunes patents. Conjuntament amb el professor Javidi, ha rebut el premi al millor article (Best Land Transportation Paper Award), atorgat per l’IEEE Vehicular Technology Society (Estats Units) els anys 2002 i 2005, i és membre de societats científiques nacionals i internacionals en el camp de l’òptica.
|