Rentar-se les mans (de 2 a 18 litres); rentar-se les dents (de 2 a 12 litres); dutxar-se (de 30 a 80 litres); banyar-se (de 200 a 300 litres); posar una rentadora (de 60 a 90 litres); rentar el cotxe (400 litres). Amb mesures senzilles com instal·lar reguladors de cabal a les aixetes, omplir la rentadora o bé dutxar-se en lloc de banyar-se podem contribuir a fer un consum responsable de l’aigua.

L’estalvi d’aigua i la lluita contra la sequera també ha motivat un pla de modernització dels sistemes agrícoles de regadiu, que inclou la transformació de les infraestructures i dels sistemes de regatge, i la modernització del sistema i la gestió hidràulica.

Els canals de reg

Un riu és un element natural que recull i transporta aigua. En canvi, un canal és l’obra d’enginyeria civil destinada a conduir aigua, procedent de rius, torrents, llacs, basses o aigües subterrànies. Dissenyar i construir aquest tipus d’infraestructura implica donar resposta als interrogants següents: quanta aigua? (cabal), quan? (règim d’explotació), per on? (traçat), sobre quin material? (revestiment) i amb quines característiques hidràuliques? (càlculs hidràulics).

És tant dolent tenir massa aigua com tenir-ne poca: els cultius agrícoles exigeixen que l’aigua arribi en el moment just i en la quantitat necessària, ni més ni menys. El consum d’aigua que genera el sector agrícola al nostre país ha motivat la necessitat de millorar la gestió dels sistemes de reg, que no serà suficient si no ve acompanyada per la modernització de les infraestructures que condueixen l’aigua des dels rius o embassaments fins als camps:
els canals de reg.

Són autèntiques artèries d’aigua, infraestructures de desenes de kilòmetres, que necessiten ser controlades al llarg del seu traçat a través d’un sistema que permeti operar-ne les comportes de forma automàtica, prenent mesures en temps real. L’objectiu és conèixer, en tot moment, l’estat del canal per prendre decisions a l’hora d’obrir i tancar més o menys ràpidament les comportes, situació que actualment es fa de manera manual i en base a l’experiència dels operadors. Per aconseguir-ho, també és necessari instrumentar el canal, és a dir, instal·lar sensors o sondes a diferents trams estratègics que proporcionin informació sobre el nivell d’aigua. “Amb aquests coneixements hidràulics i eines de simulació és possible arribar a definir el moviment òptim i la combinació adequada de comportes, per tal que arribi al cultiu solament la quantitat d’aigua realment necessària”, explica el professor Manuel Gómez.

El Laboratori de Models Reduïts Hidràulics de la UPC disposa d’una infraestructura dissenyada per simular el comportament d’un canal de reg amb aquests sistemes de control. D’una banda, aplica algorismes que calculen la descàrrega necessària d’aigua per mantenir el nivell desitjat i, de l’altra, incorpora un dispositiu que manipula la comporta del canal, establint-ne l’obertura.

A més de millorar l’eficiència de la gestió de l’aigua en els regadius, algunes províncies – com per exemple Múrcia o Almeria- han desenvolupat una gran cultura d’aprofitament d’aigua en el sector agrícola: “tenen les millors condicions de terreny i clima, però no tenen aigua. Aquesta necessitat ha motivat que millorin els seus sistemes de reg i, fins i tot, que recuperin l’aigua que es condensa als plàstics dels seus hivernacles”.

Els sistemes de reg Quan s’ha de regar? Quina és la quantitat necessària? Quin és el millor sistema? L’estudi de les característiques de l’aigua, del cultiu, del sòl i de les condicions meteorològiques són àmbits de recerca de l’enginyeria agrícola, i factors decisius quan gestionem o millorem l’eficiència d’un canal del reg. L’objectiu és adaptar l’explotació d’un canal en funció del tipus de conreu, de la superfície que ocupa o bé de la quantitat de precipitacions registrades durant un període. Però a la UPC també s’investiga el comportament i la resistència de diferents varietats vegetals en situacions de sequera.

Per a més informació, contacteu amb:

Manuel Gómez

Departament d’Enginyeria Hidràulica, Marítima i Ambiental de la Politècnica

www.upc.edu/dehma

L’Escola Tècnica Superior d’Enginyers de Camins, Canals i Ports de Barcelona (ETSECCPB) de la Universitat Politècnica de Catalunya imparteix estudis en l’àmbit de l’Enginyeria Civil, en concret l’Enginyeria de Camins, Canals i Ports, l’Enginyeria Geològica i l’Enginyeria Tècnica d’Obres Públiques, especialitat en Construccions Civils, en Hidrologia i en Transports i Serveis Urbans.

Si decideixes estudiar Enginyeria de Camins, Canals i Ports adquiriràs els coneixements tècnics en els àmbits específics de l’enginyeria civil, i les competències i habilitats que et permetran exercir una activitat professional realment versàtil. És molt freqüent trobar enginyers i enginyeres de camins a tot l’espectre de professions, assumint tasques de planificació, projecció i construcció d’obres en empreses d’enginyeria o a l’administració pública, però també en ocupacions més vinculades a la direcció d’empreses en tots els àmbits de la indústria i els serveis.

L’Enginyeria Tècnica d’Obres Públiques forma professionals dins d’un camp molt ampli i divers tant en el marc de l’enginyeria civil com de l’obra pública. Té un caire generalista i s’orienta cap al projecte, l’execució, el control i la conservació de la construcció de l’obra civil i, per tant, és freqüent trobar els seus titulats i titulades tant a l’empresa constructora com a la consultora. Aquesta titulació té tres especialitats, la de Construccions Civils, que aprofundeix en les matèries de l’àmbit de la construcció, com ara les estructures de formigó o metàl·liques per a obres civils de diferents tipus -carreteres, obres hidràuliques, ponts, ports i ferrocarrils -; l’especialitat en Transports i Serveis Urbans aprofundeix en les matèries de l’àmbit del trànsit, l’urbanisme, el planejament urbanístic, els serveis urbans i les infraestructures dels transports. I, finalment, l’especialitat en Hidrologia, que aprofundeix en les matèries relacionades amb la hidràulica i la hidrologia, l’enginyeria d’obres marítimes i costaneres i les obres hidràuliques com les preses, els canals, les conduccions i els sistemes hidràulics urbans – abastament, sanejament, depuració d’aigües -.

L’Enginyeria Geològica és una titulació que va néixer fruit d’un acord entre la Universitat de Barcelona i la Universitat Politècnica de Catalunya i que s’imparteix conjuntament entre la Facultat de Geologia i l’Escola Tècnica Superior d’Enginyers de Camins, Canals i Ports. Està orientada a adquirir els coneixements tècnics per assumir les tasques de direcció i execució de l’obra en allò que fa referència als seus aspectes geològics – geotècnics (reconeixement del terreny, obres i excavacions subterrànies, fonamentacions, obres viàries), i també la recerca, l’avaluació, la gestió i la protecció dels recursos naturals, l’emmagatzematge de residus, així com l’avaluació i la previsió de riscos geològics.

L’ETSECCPB promou la participació del seu estudiantat en convenis de cooperació educativa amb empreses i institucions, per tal de completar la formació acadèmica amb l’experiència professional. Així mateix, podràs participar en programes d’intercanvi amb universitats d’Europa, dels Estats Units o d’Amèrica Llatina, en 70 convenis d’intercanvi. Així mateix, si ets una persona molt motivada i amb un alt rendiment acadèmic podràs cursar un dels plans especials que t’oferim i obtenir, en sis anys, dos títols superiors i un títol propi de Formació Interdisciplinària.

Més informació sobre el centre docent de la UPC on s’imparteixen aquests estudis:

Escola Tècnica Superior d’Enginyers de Camins, Canals i Ports de Barcelona (ETSECCPB)